Resultats de la cerca frase exacta: 90

Diccionari de la llengua catalana
51. punxada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferida feta amb una punxa, amb un instrument punxegut. Fer-se una punxada amb una agulla. Dolor viu i de curta durada. Sentir punxades al costat. punxada anatòmica [o punxada d'autòpsia] Infecció greu que sobrevé com a conseqüència de rascades o ferides de les mans [...]
52. repetidor -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
repetidor de la giroscòpica Instrument que, situat a l'aleró d'un vaixell, reprodueix el rumb de l'agulla giroscòpica i permet l'obtenció de demores. [...]
53. enllardar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recobrir amb llard (una vianda). Quan hàgiu enllardat el pollastre, fiqueu-lo al forn. Entatxonar llenques de cansalada (dins la carn que s'ha de rostir), amb l'agulla d'enllardar. Embrutar amb llard o qualsevol altra substància greixosa. Enllardar-se les mans. No posis un quadre a [...]
54. guardamà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gruixut, un bocí de planxa de metall, etc., emprada per a poder fer força amb l'agulla quan es cus i protegir la mà del frec del fil. [...]
55. magistral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. D'una precisió tal que s'empra com a terme de comparació amb els ordinaris de la mateixa classe, s'aplica a un instrument. Agulla magistral. Cronòmetre magistral. En farm., prescrit per un metge, preparat per a un cas particular. Fórmula magistral. Canonge magistral.  [...]
56. punxa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a rebuig en la pentinadora de llana que pot ésser utilitzada per a teixits de llana cardada i per a barrets de feltre. Cim de muntanya punxegut, menys agut que una agulla. [...]
57. calàbria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels gàvids, que pot recórrer nedant per sota l'aigua uns centenars de metres, de plomatge gris al mantell i blanc al dessota. calàbria agulla Ocell de la família dels gàvids, d'uns 68 centímetres de llargada, bec prim i dret (Gavia arctica [...]
58. magnetisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ésser suprimida l'excitació magnètica. magnetisme terrestre Conjunt de tots els efectes exercits pel camp magnètic dipolar existent a la Terra, especialment el d'orientar l'agulla imantada. magnetisme animal Acció exercida per una persona sobre una altra infonent-li un son especial [...]
59. augmentació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'augmentar; l'efecte. Prolongació de la durada d'una nota musical mitjançant la notació. Procediment del contrapunt imitatiu consistent a prolongar proporcionalment la durada de les notes del tema. Acció de posar en treball una agulla o unes quantes als extrems de [...]
60. compensació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persones recíprocament creditores i deutores l'una de l'altra. Sistema de pagament internacional que elimina la necessitat de l'ús de divises estrangeres. Operació d'anul·lar els desviaments magnètics que presenta l'agulla nàutica en cada rumb. Modificació de la resposta [...]
Pàgines  6 / 9 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  Següent >>